30 de gen. 2008

Sukhothai 31 gener del 2551

Holes a tothom!!!!



Des de la bellesa de Sukhothia us escric aquestes linees.



Despres del llarg viatge ja comentat ens vam instal.lar a Sukhothai, antiga capital de Tailandia, l anomenat regne de Sukgothai "Neixament de la felicitat", des del segle XIII fins al segle XIV.Considerada l epoca daurada de la civilitzacio Thai, la seva arquitectura religiosa esta considerada com la de l estil classic nacional, es l epoca on es fan les imatges de Buda mes belles.



Be, ara que ja us he situat una mica en el context on ens trobem, seguirem comentant el viatge.



Varem arribar i ens varem instal.lar a la "Old City Guest House", una pensio on varem poder per fi dutxar-nos despres de tantes hores de calor i xafogor. Un cop nets i relaxats, vam anar a sopar al costat de la guest house, unes Singha Beer i a dormir que l endema tenia m dia de visites culturals.






Lloc on erem allotjats, Old City Guest House, modic preu 4 euros la nit!!!!





Ens vam llevar forca aviat, principalment pq teniea m un altaveu forca a propr de l habitacio que reulta que a les 8 del mati es posen a recitar no se q, amb musiqueta rollo banda militar i despres de la parrafada sona un rellotge tipo el de la radio i et recorda que son les 8 del mati, curioses costums Thai....


Vam llogar unes bicis, per uns 40 centims euro tot el dia! i ens vam encaminar a visitar el Sukhothai Historical Park, nomes amb les fotos podreu enendre la pau i la bellesa de la q vam disfrutar durant tot el dia, segurament ho recordarem tota la vida.


Primer vam visitar el Wat Mahathat, principal temple de l antiga ciutat.












Despres, vorejant els llacs i canals d aigua que boregen tots els temples vam anar al Wat Tra Phang Ngoen, on vam descansar una mica del sol insistent que ens recordava a traves del nostre clatell, on erem i la calor que hi fa.






Un cop descansat vam seguir pedalant pel parc, ple d arbres majestuosos i espais verds, realment en el seu moment d esplendor Sukhothai havia de ser una bellesa, en tant que les runes del que en queda, ja ho son.


Vam sortir del parc i vam fer una ruta fantastica amb les bicis, cami pla i ple de runes i imatges de Buda pel cami, aqui en teniu una mostra.












Un cop portavem 3 o 4 km, per aquells camins fantastics vam arribar a Wat Shaphan Hin, un petit temple dalt d un turo, el dia s havia posat una mica gris, pero aquella llum el feia mes mistic, i despres de pujar pel cami de pedres vam arribar a dalt i vam gaudir en solitud i silenci del que veien els nostres ulls.


Els arbres, per els budistes tambe son sagrats, aquest esta envolicat amb una tunica com les del monjos, altre tenen ofrenes amb flors o amb llacos de tela de colors, el budisme pel que estem veient es una forma d entendre la vida i el que ens envolta amb una visio molt respectuosa cap a totes les coses.







Finalment varem arribar al que ens havia recomanat veure un encantador venedor de begudes, postals i demes que va ser, com els Thai, d una amabilitat i predispociocio a ajudar com no es troba d alla on venim, occident.


Per expressar el que un sent quan arriba al Wat Si Chum, necessitaria moltes paraules, que en el fons no arribarian a transmetre el q vaim sentir. Es un geganti Buda d una sola peca esculpit dins el temple, d una bellesai inmensitat iguals.









Alla vam trobar gent fent ofrenes a buda, entregant flors, cremant el incens que semple s olora alla on hi ha imatges, i enganxant a la seva ma el pa d or que tambe ofereixen al seu mestre, pq una de les coses q mes m agrada del budisme es q Buda no es un deu, no es una divinitat per sobre dels altres, es un mestre, va ser un home, el que els ensenya el cami a seguir.





Ja a punt d acabar el nostre dia de visita ens vam aturar al Wat dels elefants, igualment de bonic que els altres, un lloc perfecte per fer una parada, menjar unes patates i disfrutat del que haviem vist.







Despres vam anar a dutxar, fer unes cervesetes, sopar i experimentar la primera tempesta des de que som aqui, segurament si cau l aigua que ahir va caure a catalunya hi hagues hagut problemes de trens, de llum de tot.... aqui simplement va ploure, i aquest mati tot segui el seu curs, com cada dia.





Be, estimats/es us deixo, en 30 min arriba el bus cap a Cjiang Mai, 6 h mes i serem al nostre desti del nord, des d alla ja us seguirem explicant mes coses.


Una abracada ben gran!!! Cuideu-vos molt!!!


1 comentari:

Unknown ha dit...

hola pau i Laura, quines fotos mes increibles, quina enveja que feu , de poder viatjar durant tant de temps per uns llocs tant magics i bonics.
En fin que disfruteu molt.Nosaltres viatjarem amb vosaltres a traves del blog.
un petonas molt fort

llu i Fede