Despres, vorejant els llacs i canals d aigua que boregen tots els temples vam anar al Wat Tra Phang Ngoen, on vam descansar una mica del sol insistent que ens recordava a traves del nostre clatell, on erem i la calor que hi fa.
Un cop descansat vam seguir pedalant pel parc, ple d arbres majestuosos i espais verds, realment en el seu moment d esplendor Sukhothai havia de ser una bellesa, en tant que les runes del que en queda, ja ho son.
Vam sortir del parc i vam fer una ruta fantastica amb les bicis, cami pla i ple de runes i imatges de Buda pel cami, aqui en teniu una mostra.
Un cop portavem 3 o 4 km, per aquells camins fantastics vam arribar a Wat Shaphan Hin, un petit temple dalt d un turo, el dia s havia posat una mica gris, pero aquella llum el feia mes mistic, i despres de pujar pel cami de pedres vam arribar a dalt i vam gaudir en solitud i silenci del que veien els nostres ulls.
Els arbres, per els budistes tambe son sagrats, aquest esta envolicat amb una tunica com les del monjos, altre tenen ofrenes amb flors o amb llacos de tela de colors, el budisme pel que estem veient es una forma d entendre la vida i el que ens envolta amb una visio molt respectuosa cap a totes les coses.
Finalment varem arribar al que ens havia recomanat veure un encantador venedor de begudes, postals i demes que va ser, com els Thai, d una amabilitat i predispociocio a ajudar com no es troba d alla on venim, occident.
Per expressar el que un sent quan arriba al Wat Si Chum, necessitaria moltes paraules, que en el fons no arribarian a transmetre el q vaim sentir. Es un geganti Buda d una sola peca esculpit dins el temple, d una bellesai inmensitat iguals.
Alla vam trobar gent fent ofrenes a buda, entregant flors, cremant el incens que semple s olora alla on hi ha imatges, i enganxant a la seva ma el pa d or que tambe ofereixen al seu mestre, pq una de les coses q mes m agrada del budisme es q Buda no es un deu, no es una divinitat per sobre dels altres, es un mestre, va ser un home, el que els ensenya el cami a seguir.
Ja a punt d acabar el nostre dia de visita ens vam aturar al Wat dels elefants, igualment de bonic que els altres, un lloc perfecte per fer una parada, menjar unes patates i disfrutat del que haviem vist.
Despres vam anar a dutxar, fer unes cervesetes, sopar i experimentar la primera tempesta des de que som aqui, segurament si cau l aigua que ahir va caure a catalunya hi hagues hagut problemes de trens, de llum de tot.... aqui simplement va ploure, i aquest mati tot segui el seu curs, com cada dia.
Be, estimats/es us deixo, en 30 min arriba el bus cap a Cjiang Mai, 6 h mes i serem al nostre desti del nord, des d alla ja us seguirem explicant mes coses.
Una abracada ben gran!!! Cuideu-vos molt!!!
1 comentari:
hola pau i Laura, quines fotos mes increibles, quina enveja que feu , de poder viatjar durant tant de temps per uns llocs tant magics i bonics.
En fin que disfruteu molt.Nosaltres viatjarem amb vosaltres a traves del blog.
un petonas molt fort
llu i Fede
Publica un comentari a l'entrada