Aquests dies hem seguit la nostre tranquila vida a Pai, hem conegut molta gent, i hem creat una petita familia, internacional i benavinguda. Tambe us dire que cada dia uns arriben i els altres marxen, com es el cas d en Xavi de Valencia que ja ha marxat, o en Jared de USA q tmb ens ha deixat. Pero alhora arriba gent nova com els dos Austriacs que estan amb nosaltres.
L endema vam anar a la piscina, uf!!!! un "lujazo" amb aquesta calor, alla vam estar amb tota la colla fins que la calor va baixar. Imagineu-vos, piscina, gespa, menjar i begudeta.......... RELAX!!!!
Julian, India i Monica
Terremoto Neus!!!
My Austria friends!! Funny Guys!!
Ahir tot i encarano estar del tot recuperat, varem anar al Pai Reggae Festival, si,si, sense ni tenir ni idea resulta que feien el festival de reggae mes important de Tailandia on erem nosaltres,ijo,nomho volia perdre. La Laura es va quedar de cangur de la India, ja que a ella no lifeia molta il.lussio lo del festival i aixi la Monica i el Julian tmb van poder venir.
Va ser una grata experiencia, imagineu-vos un U-Zona Reggae a lo Thai, amb reggae i Ska amb Thai,molt curios. COm sempre el lloc i la decoracio del festival a carrec dels Thais, un canya!!! Amb 4 canyes i 4 fulles et decoren el q sigui.
Avui tambe dia de psicina i relax, i aquesta nit anem a fer sopar despedida amb tothom ja que dema marxem ja de PAi, anem a Mae Hong Son.
Jo i la India
Monica i la Linda
Be famila,una abracada ben gran a tothom, cuideu-vos molt i sigueu felicos!!!!!!!!
Jo amb el vostre permis, em vaig a perdre passejant pels carrers de Pai, PTNS!!!!!!
2 comentaris:
Pau, llegir les teves paraules em provoca una sensació barrejada entre tranquil·litat, alegria, puresa i felicitat! M'agrada veure't així. Et continuaré llegint sovint... T'envio tants petons i tantes abraçades que no les puc ni comptar!
Sara.
ANDREU !
Avui resulta que faig 72 anys, 72 ! Mira que en són d'anys. Espero que tu hi arribis i que jo JA no ho pugui veure perquè esperar que tu hi arribis seria massa llarg i ara ja estic satisfet del camí fet i aviat us deixaré que feu el vostre. No hauré estat mai per un lloc com el que ens expliques però volant pels cels segurament ja els veuré.
Bé, noi, resulta que la teva veina de sota, em sembla que es diu IGNACIA, li ha caigut el sostre ! Sembla ser que la manca de presió de l'aigua deuria ser per alguna fuita. El cas és que demà hi aniré però voldria que em diguessis si tens una assegurança amb Santa Lucia o no. I si tens algun document sobre això. Informa'ns perquè la mare està neguitosa.
Xicot, sembla ser que el teu pare també fa anys el dia d'avui, 10 de febrer, però no en fa tants com jo. Si l'escrius i rel felicites segurament estarà content.
Ahir va venir tota la tropa: l'Oriol, en José, l'Albert i família, en Miquel i la Rosa, la iaia Montse,... En Martí feia rato que ni enredava ni donava senyals de vida fins que va apareixer tot content perquè havia trovat l'ordinador encès i amb la pantalla de l'escritori i jugava a fer correr tots els dibuixos ! Resultat, la meitat de coses desaparegudes, unes posades dins d'unes altres, altres encara avui les busquem amb l'Albert després de varies hores de rebuscar, remoure i seleccionar. Mirant la part positiva, diré que he après dues coses. A tancar l'ordinador i a utilitzar una sèrie de passos que ignorava. Llàstima que segurament ho oblidaré perquè el meu ordinador cerebral és vell, lent i de vegades perd la memòria.
Bé, noi, endavant i que sigueu feliços.
Molts records de la roser!!!:)
Xavier
Publica un comentari a l'entrada